10 de novembre de 2011

Óscar (El Miso): ‘Invite la gent a provar nous llocs, a tastar plats nous…, però, sobretot, que ens pregunten com es fan per a poder fer-los a casa. Jo sempre m’he penedit de no haver-ho fet més amb la meua àvia’.

Avui hem estat amb Óscar, propietari del restaurant El Miso. Amb la grata experiència de la passada edició, El Miso és un dels restaurants que de nou participa en les Jornades Gastronòmiques Mengem a Vila-real.

–Amb l’experiència de la passada edició i la d’altres jornades que pot conéixer, què pensa que poden aportar a la localitat unes jornades com aquestes?
Óscar: Pense que és una bona iniciativa, més que res per fer una crida a la gent, tant d’ací com de fora. La gent té sempre unes rutines, sol anar sempre als mateixos llocs, sobretot, en el cas dels restaurants. La gent coneix un lloc on la qualitat-preu és bona i per això sempre torna. D’aquesta manera, aquella gent que sempre va als mateixos locals a menjar, pot veure en les Jornades una excusa per canviar. Açò és molt important i interessant ja que, encara que amb la mateixa experiència d’anys, cadascun dels cuiners tenim una manera específica de cuinar. Li donem el nostre estil personal a cada plat. A més, per als restaurants, unes jornades com aquestes també són bones per la possibilitat d’innovar. La cuina és una cosa que sempre està en constant evolució i si no és per aquestes iniciatives, moltes vegades no podríem fer-ho.

–Creu que Vila-real té una gastronomia local específica?
Óscar: Vila-real era i és un municipi al qual sempre han vingut molts immigrants. Cadascú ha aportat ací les seues coses, la seua tradició gastronòmica pròpia i per això pense que, quant a gastronomia, Vila-real està caracteritzada per una barreja d’estils.

–I quin és l’estil de la seua cuina?
Óscar: Jo sempre dic que l’estil d’un cuiner té molt a veure amb les seues preferències. Si a un cuiner no li agrada preparar olles, quasi mai les oferirà als seus clients. I no per res, sinó perquè la seua preparació no ha tingut tanta dedicació. Passa un poc com les mares a les nostres cases. Jo, concretament, sóc molt de cullera, de plat de calent, i per això m’agrada tant l’hivern, per les seues majors possibilitats gastronòmiques. A més de l’olla de la Plana, ací cuinem altres plats també amb molta tradició com l’olla de verdures del Maestrat, l’olla de cigrons i carn… Aquest últim, per exemple, és un plat amb molt de condiment. Antigament els llauradors treballaven molt dur al camp i havien d’alimentar-se bé. En el cas dels plats amb verdures només, eren també molt populars. Eren més lleugers i, per tant, ideals per als malalts o els que tenien molèsties d’estómac…

–I quin és el teu truc a l’hora de cuinar l’olla?
Óscar: Per tradició, ací sempre fem l’olla de dejú, la que és només amb verdures. L’única carn que té és el caldet que jo fique de pollastre per a donar-li més sabor. Després, un dels meus trucs és no ficar all i, sobretot, tallar totes les verdures a trossos molt xicotets. Són més fàcils de coure, a més que, en una mateixa cullerada, tens el sabor de totes elles i està molt més saborós.

–Invite la gent a venir a Vila-real en les II Jornades Gastronòmiques.
Óscar: Dic un poc el mateix que he dit abans. Convide la gent que vinguen a provar nous llocs, a tastar plats nous i, sobretot, que ens pregunten com es fan, perquè puguen després fer-los a casa. Jo sempre m’he penedit de no haver-ho fet més amb la meua àvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada